Les minves del gener és un fenomen molt usual aquest mes. L'aigua del mar baixa entre 20 i 40 cm de nivell. L'explicació la trobem en la presència d'un anticicló potent, que exerceix una alta pressió sobre la superfície i força el mar a recular uns centímetres de l'estat habitual.
(del FB de Mari Carmen Aymar)
Les minves del gener. Joan Maragall
(del FB de Mari Carmen Aymar)
Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d’esclatà’ en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llença’t, doncs, al carrer: si t’hi trobesse,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besà’ i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d’esclatà’ en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llença’t, doncs, al carrer: si t’hi trobesse,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besà’ i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.
PER TORNAR AL MENÚ PRINCIPAL:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada